A diferència d’anys anteriors, on el tema ha estat suggerit a través de claims i missatges puntuals, per a la 4a edició, el FOC vol compartir el tema principal i així fer una carta d’intencions per començar de manera compartida un recorregut, un discurs que es vagi enriquint al llarg dels anys. No sabem cap on ens portarà el futur, cada any és més imprevisible i més complex, no sabem si al final ens portarà a la feliç faula modernista de la utopia tecnològica, al mite postmodern del col·lapse distòpic o si s’obriran perspectives que encara no hem pensat (..això esperem!).

S’estan obrint moltes finestres fins ara inexplorades i, tot i això, connectades entre elles. Estem passant des d’una època on l’especialització funcionalista de l’ésser humà era un fonament inamovible per al progrés, cap a una societat més flexible, multidimensional i col·laborativa, que s’orienta cap a la integració, la interconnexió i l’adaptabilitat en un món globalitzat i tecnològicament interdependent sense deixar de banda les emocions, l’empatia, el pensament crític i la creativitat.

En aquest context, les oportunitats de progrés no es limiten a l’especialització en un únic camp, sinó que es multipliquen a mesura que els éssers humans són capaços de moure’s, aprendre i col·laborar a través de múltiples dimensions.

The Festival of Consciousness vol ser el bressol d’aquestes cruïlles, on la interdisciplinarietat, la innovació oberta i els enfocaments integrals es presenten com els camins per acompanyar la nostra evolució, i crear contextos per cultivar coneixement i inspiració i possibilitar futures transformacions.

Començar a imaginar el futur i manifestar-lo des de l’amor, la compassió i la comunió amb els altres éssers naturals, ens obliga a obrir la ment, treure barreres al pensament ia posar en dubte totes (…o gairebé) aquestes veritats que deriven dels temps passats, sistemes donats per fets i silenciosament acceptats: això significa evolucionar els models de realitat, en què religiós, etc…).

Sabem que aquest és un procés lent, que ja va començar i del que som testimonis i, alhora, actors protagonistes. Estem vivint els primers passos d’una humanitat més conscient –amb tot el que significa i comporta– que cerca nivells de connexió més profunds i més autèntics. Com Ardi, Lucy i els altres 400 homínids ens estem movent cap a territoris i maneres noves de veure, viure i sentir la realitat al nostre voltant, i és gràcies a aquesta capacitat intrínseca de l’home d’explorar, experimentar, analitzar, comprendre i cercar contínuament que evolucionem.

Encara falta. El tigre dents de sabre de la guerra, el mamut del capitalisme i el dodo de la smart tv ens obliguen a estar immòbils, en alerta i distrets tot el temps sense poder-nos focalitzar en nosaltres mateixos. Ara és el moment. Necessitem parar, respirar i fer-nos preguntes fonamentals i mirar des d’altres perspectives per replantejar-nos com a éssers conscients.

L´única manera que tenim per fer que sigui el nostre punt de partida és obrir un espai on no hi ha límits, no hi ha confins, on val tot. És un espai, potser un buit, on no hi ha barreres que delimiten els confins, perquè si n’hi ha, encara no els coneixem, és l’espai del Res/del Tot. És el primigeni espai creador, un espai que ni tan sols és espai, i ni tan sols temps, si ho pensem bé. És un espai metafísic. I quan hi som, el problema de la identitat ja no existeix, perquè Sóc aquest espai, la meva identitat es converteix en les infinites possibilitats, la meva mirada ja no és de 100º, sinó de 360º i més.

Això vol dir que sóc atemporal?

¿ aespacial? sense límits?

és on poso la mirada que pren forma la meva realitat?

…això canvia uns quants paradigmes.

Però, sense anar-hi, fixem-nos en aquests paradigmes:

¿ que et defineix en aquest món? El teu nom, el teu rol, la teva feina…

ets el teu nom o el teu nom? No ho triem, per cert.

El teu rol, en parlem:

ets pare, fill, mare, filla o tens aquest rol?

La teva feina…

Aleshores si sóc atemporal,

aespacial,

sense límits, no existeix una única realitat,

no sóc el meu rol familiar,

no sóc la meva feina,

no sóc un nom (que ni tan sols vaig triar)…

ja no sóc el que sóc.

I AM NOT WHAT I AM és la invitació a indagar la possibilitat d´ampliar la nostra mirada, d´obrir nous escenaris, de sortir d´aquesta realitat i connectar-nos amb el nostre Jo atemporal i aespacial. Treure els filtres al nostre jo, obrir portes, allargar els nostres horitzons i anar més enllà.